Tus Noticias de La Costera

Las almejas de río autóctonas de nuestra Comnunidad en peligro por culpa del cangrejo azul

Cangrejos azules en la desembocadura del riu Millars 2Los cangrejos azules, presentes en la Comunidad Valenciana desde el año 2012, pueden estar devorando los primeros ejemplares de almejas de río autóctonas o también conocidas como náyades (Anodonta anatina). Biólogos del Servicio de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient han encontrado los primeros indicios de depredación de estos bivalvos autóctonos por parte de la especie exótica americana. Según el último informe sobre la Situación actual del cangrejo azul en la Comunitat Valenciana elaborado por biólogos de la Dirección General del Medi Natural y Evaluación Ambiental de la Generalitat Valenciana los cangrejos azules muestran preferencias por los bivalvos a la hora de alimentarse. Por tanto es muy probable que algunas poblaciones se vean afectadas como es el caso particular de la almeja autóctona de río debido a su disposición en el sedimento ya que en muchas deja sus valvas expuestas. Pero según el informe también puede llegar a depredar sobre otras dos especies diferentes de almejas de río presentes en las zonas húmedas del territorio valenciano como son Unio mancus y Potomida littoralis. Estas especies de almejas de río autóctonas están incluidas desde el año 2004 en el Catálogo Valenciano de Especies de Fauna Amenazados en la categoría de En Peligro de Extinción. «Hemos visto algunos indicios de que el cangrejo azul pueda estar aliméntandose de alguna especie de bivalvo autóctono, de los llamados petxinots. Es un animal que está muy bien descrito en la bibliografía que se alimenta de todo tipo de animalitos pero que tiene una especial habilidad para abrir y alimentarse de moluscos bivalvos. De hecho últimamente en prensa se ha escrito sobre la incidencia que estaba provocando el cangrejo en algunas granjas de almejas en la zona del delta del Ebro, en Tarragona. O sea, está documentado que el animal se alimenta de bivalvos con mucha facilidad. Está por ver la incidencia que pueda tener sobre la población de bivalvos autóctonos de la Comunidad Valenciana», ha indicado Jesús Hernández, miembro del Colegio Oficial de Biólogos de la Comunidad Valenciana y técnico de Vaersa del Servicio de Vida Silvestre.

-El cangrejo azul ha venido para quedarse El cangrejo azul está prácticamente distribuido por todo el litoral marino de la Comunidad Valenciana. Su llegada y extraordinaria expansión está relacionada con el agua de lastre de los barcos, con la natación de los individuos adultos, capaces de desplazarse cientos de kilómetros durante sus migraciones y con la deriva de las larvas a través de las corrientes. Pero los biólogos siguen sin explicarse la rápida colonización en el Mediterráneo de la península ibérica ya que esta especie exótica está presente desde hace más de medio siglo en la parte oriental mediterránea. «El cangrejo azul está presente en las costas de Grecia y Turquía desde mitad del siglo XX. De hecho en estos países es un recurso económico importante. De momento no tenemos explicación para esta expansión tan rápida. Aquí las primeras citas son de 2012 en la Albufera de Valencia. Por tanto en los últimos 5 años ha colonizado prácticamente todo el litoral valenciano y en algunos sitios con densidades importantes como es el caso de la misma Albufera, la desembocadura del río Mijares, la marjal de Nules, la zona de Santa Pola, la marjal de la Safor y la desembocadura del río Vaca. La postura del Servicio de Vida Silvestre es controlar la existencia de algún tipo de impacto sobre nuestras especies amenazadas e intentar poner todos los medios necesarios para evitar cualquier tipo de impacto negativo», ha señalado finalmente el biólogo Jesús Hernández. Lo cierto es que el cangrejo azul como muchas otras especies exóticas presentes en la geografía valenciana ha venido para quedarse.
El último informe oficial sobre la situación del cangrejo azul indica que a pesar de su carácter exótico, la especie no está incluida en el Real Decreto de 2 de agosto de 2013 porque el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras. Por tanto y teniendo en cuenta su extraordinaria expansión y la imposibilidad de erradicarlo se debe fomentar su pesca.

NOTA DE PREMSA /VALENCIÀ
-Els petxinots de riu autòctons podrien estar en perill per culpa de la presència del cranc blau Els crustacis exòtics d'origen americà estiguen tenint una expansió enorme per tot el litoral de la Comunitat Valenciana

Els crancs blaus, presents a la Comunitat Valenciana des de l'any 2012, poden estar devorant els primers exemplars de cloïsses de riu autòctones o també conegudes com a nàiades (Anodonta anatina). Biòlegs del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient han trobat els primers indicis de depredació d'aquests bivalves autòctons per part de l'espècie exòtica americana. Segons l'últim informe sobre la Situació actual del cranc blau a la Comunitat Valenciana elaborat per biòlegs de la Direcció General del Medi Natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana els crancs blaus mostren preferències pels bivalves a l'hora d'alimentar-se. Per tant és molt probable que algunes poblacions es vegen afectades com és el cas particular de la cloïssa autòctona de riu a causa de la seua disposició en el sediment, ja que en moltes ocasions deixa les seues valves exposades. Però segons l'informe també pot arribar a depredar sobre altres dues espècies diferents de cloïsses de riu presents a les zones humides del territori valencià com són Unio mancus i Potomida littoralis. Aquestes espècies de cloïsses de riu autòctones estan incloses des de l'any 2004 en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçats en la categoria d'En Perill d'Extinció.
«Hem vist alguns indicis que el cranc blau puga estar alimentant d'alguna espècie de bivalve autòcton, dels anomenats petxinots. És un animal que està molt ben descrit en la bibliografia que s'alimenta de tot tipus d'animalets però que té una especial habilitat per obrir i alimentar-se de mol•luscs bivalves. De fet últimament en premsa s'ha escrit sobre la incidència que estava provocant el cranc en algunes granges de cloïsses a la zona del delta de l'Ebre, a Tarragona. O siga, està documentat que l'animal s'alimenta de bivalves amb molta facilitat.
Està per veure la incidència que puga tenir sobre la població de bivalves autòctons de la Comunitat Valenciana», ha indicat Jesús Hernández, membre del Col•legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana i tècnic de Vaersa del Servei de Vida Silvestre.

-El cranc blau ha vingut per quedar-se
El cranc blau està pràcticament distribuït per tot el litoral marí de la Comunitat Valenciana. La seua arribada i extraordinària expansió està relacionada amb l'aigua de llast dels vaixells, amb la natació dels individus adults, capaços de desplaçar-se centenars de quilòmetres durant les seues migracions i amb la deriva de les larves a través dels corrents. Però els biòlegs segueixen sense explicar-se la ràpida colonització a la Mediterrània de la península Ibèrica ja que aquesta espècie exòtica és present des de fa més de mig segle en la part oriental mediterrània. «El cranc blau és present a les costes de Grècia i Turquia des de meitat del segle XX. De fet en aquests països és un recurs econòmic important. De moment no tenim explicació per a aquesta expansió tan ràpida. Aquí les primeres cites són de 2012 a l'Albufera de València. Per tant en els darrers 5 anys ha colonitzat pràcticament tot el litoral valencià i en alguns llocs amb densitats importants com és el cas de la mateixa Albufera, la desembocadura del riu Millars, la marjal de Nules, la zona de Santa Pola, la marjal de la Safor i la desembocadura del riu Vaca. La postura del Servei de Vida Silvestre és controlar l'existència d'algun tipus d'impacte sobre les nostres espècies amenaçades i intentar posar tots els mitjans necessaris per a evitar qualsevol tipus d'impacte negatiu», ha assenyalat finalment el biòleg Jesús Hernández. La veritat és que el cranc blau com moltes altres espècies exòtiques presents a la geografia valenciana ha vingut per quedar-se.
L'últim informe oficial sobre la situació del cranc blau indica que malgrat el seu caràcter exòtic, l'espècie no està inclosa en el Reial decret de 2 d'agost de 2013 pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores. Per tant i tenint en compte la seua extraordinària expansió i la impossibilitat d'erradicar s'ha de fomentar la seua pesca.

Noticas
La Costera
TNC

CONTACTA

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

 

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

Nuestro equipo

Copyright © 2012 TUS NOTICIAS DE LA RIBERA