Tus Noticias de La Costera

El malestar dels ciutadans d'hui en dia no pot aplacar-se amb polítiques bicentenàries.

Pere Perez Iniciativa per Alzira FILEminimizerNo fa molt, el passat 14 d'abril, hem recordat i commemorat la data de la proclamació de la segona República Espanyola. En recordar aquella data a la nostra ciutat, hem tornat a vore com encara la societat espanyola, a trets generals, es dividix en dos sectors radicalment oposats: una minoria d'actius republicans il·lusionats front a una majoria de passius monàrquics indiferents. Dóna que pensar, i és que la història potser no estiga resolta, ben resolta.

Tanmateix, no podem, no devem, fer política hui pensant com fa 200 anys enrere, perquè la societat no és ni pareguda, aquella d'aquesta. Hui no té sentit cap ideologia totalitària o revolucionària, aquestos extremismes han de restar superats, absolutament superats. Que en les passades eleccions municipals del 2011 més de mil alzirenys votaren encara opcions polítiques d'extrema dreta o d'extrema esquerra és un mal símptoma.

La nostra és una societat més aviat tolerant, respectuosa, simpàtica, amistosa, educada, madura. Per això, hem de gestionar polítiques adequades al bon caràcter de les nostres conciutadanes i conciutadans, hi hem d'aportar fets públics que harmonitzen amb llur gentilesa, per tal d'aconseguir el benestar i bonestar d'unes classes socials permeables a la idea de la igualtat de totes les persones davant la Llei.

Així és com hem d'assumir açò millor que tenen les idees polítiques: de la dreta, la llibertat de l'individu; de l'esquerra, la justícia social. Si alguna persona em preguntara quin és el meu model polític i econòmic, li respondria que l'anglosaxó en política i l'escandinau en economia.

Sí, no és casual que països com el Regne Unit, Canadà, i els Estats Units, per una banda, o Dinamarca, Suècia i Noruega, per una altra, fruïsquen d'alts nivells de seguretat, sanitat, treball, ensenyança i confort. Jo també vull això ací. I açò primer que em ve a la ment és que eixes nacions són una altra cultura: són nacions protestants. Llavors, hauré de canviar jo també en alguna cosa el meu caràcter, si vull obtenir coses paregudes a les que eixes poblacions tenen.

La primera de totes, mai no m'he de deixar corrompre. I si em corromp, la meua societat ha de tindre mecanismes pels quals es puga desfer políticament i d'immediat de mi.

La corrupció és el càncer de la política i, per molt impossible que ens parega, li hem de trobar una cura.

Després, hauré de fomentar el nombre de vegades que la població va a votar i per més qüestions que no només l'elecció de representants públics. Hauré d'ésser dialogant i moderat en totes eixes qüestions. Hauré de comprendre que com a polític sóc un compromisari dels meus electors, que tinc una llibertat i una responsabilitat limitada a la voluntad pública dels meus votants i de les associacions i col·lectius on hi participen.

També hauré d'assumir que els motors econòmics de l'Estat són la família i l'empresa. Que tant una com altra comparteixen interessos: una riquesa de béns assequibles en el mercat i una proliferació de serveis assumibles en la col·lectivitat. Qui no ha d'entrar mai en aquesta idílica relació són les finances. No hem de permetre l'esclavatge a què ens volen abocar els usurers: són uns delinqüents i com a tals cal tractar-los.

Així, doncs, que la forma política de l'Estat siga una monarquia parlamentària o una república tant fa com si no fa. Els països del món més liberals i més socials són a l'igual monarquies: Regne Unit, Canadá, Dinamarca, Suècia i Noruega, com repúbliques: Els Estats Units, Finlàndia i Islàndia. Llavors, que cadascú trie la seua opció, sens menysprear la d'altri.

Ara bé, siga com siga, monarquia o república, una cosa pareix ben certa: la Història d'un Poble s'ha de conèixer per tal d'entendre'ns. Hi ha qui ho nega, com UPyD i Ciutadans, formacions polítiques que desitgen un ésser humà que aparente ser-ho, però que estiga buit de continguts culturals, nacionals o territorials: aquestos partits són nous, sí; però, d'antic caire afrancesat. Tant l'un com l'altre tornen a aportar com a solució al problema d'Espanya el Decret de Nova Planta del segle XVIII, una solució, tot hi ha que dir-ho, molt 'borbònica'.

No, no va per ací. La Història d'un Poble, vulguem o no, s'ha de resoldre. I s'ha de resoldre des del present envers el passat. És l'única manera de poder encarar el futur; el qual, per a desgràcia de totes les valencianes i tots els valencians se'ns presenta molt, però que molt, negre.

Pere Pérez
coordinador d'expansió d'Iniciativa per Alzira.Iniciativa per Alzira FT

CONTACTA

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

 

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

Copyright © 2012 TUS NOTICIAS DE LA RIBERA